El títol del disc, Cançons d’ara, neix a partir de l’article que va escriure Lluís Serrahima al 1959 titulat “Ens calen cançons d’ara”, i que és considerat com un dels textos fundacionals de la Nova Cançó Catalana. En la presentació, el cantautor, no va dubtar en adoptar un to polític per defensar el manifest “Som Països Catalans” i lloar el moviment de la “cançó necessària”, una iniciativa de músics i cantants d’arreu dels territoris dels Països Catalans, que és manifesta hereva dels 16 Jutges i beu ideològica i musicalment de les tesis iniciades des del moviment de la nova cançó. Montañez juntament amb Andreu Valor, Pau Alabajos, Cesk Freixas, Josep Romeu i Meritxell Gené …  conflueix en el que s’ha vingut a nomenar “La Cançó Necessària” un col·lectiu músical que aposta per la cultura popular i la cançó compromesa …

* llegiu la ressenya publicada a L’ACCENT 251 (Pàg: 15)