La nit de cap d’any és enguany també la darrera nit que Obrint Pas engega les guitarres davant el seu fidel i sempre creixent públic. Un últim concert elèctric que servirà per a repassar vint anys damunt dels escenaris. Un nou capítol èpic per a sumar a altres ja memorables en tants i tants racons d’arreu del país i del món.La darrera gira dels Obrint Pas.Tot aprofitant l’avinentesa, hem volgut donar la veu a diferents persones vinculades a àmbits diversos com el periodisme, la música i la política. Algunes, fins i tot, resulten ser companys d’aventura en el viatge que els ha dut al reconeixement actual. Totes elles coincideixen en què el mèrit assolit pels valencians ha sigut a força d’invocar el treball i d’arrelar els seus valors a una estima sincera per la llengua i la cultura. I hi afegirem que una de les actituds més cabdals del grup ha estat la seua predisposició inacabable per romandre sempre al costat de les lluites de base. En suport dels moviments socials i les inquietuds saludables en pro d’una altra realitat. Deu cançons, deu opinions, deu visions, deu empremtes. Podrien ser els deu himnes d’un disc que homenatja una trajectòria sòlida que ha caminat al mateix ritme d’uns temps i unes generacions que, tot just avui, senten la necessitat de fer la mirada enrere i passar comptes amb els anys. Amb Obrint Pas ens hem fet majors i ara el seu valuós llegat deu acompanyar les primeres passes dels futurs defensors de la terra. La música, per sort, és immortal. I aquest article de veu coral pretén llançar contra el vent un aplaudiment sentit per dues dècades de flama i cançons que ja no s’apaguen. I tu, amb quin himne et quedes?Antoni Rubio, periodista i autor, juntament amb Hèctor Sanjuan, del llibre Del sud: El País Valencià al ritme dels Obrint Pas (Mina, 2007). {elnuvol.cat} Sempre anireu Obrint Pas [Hèctor Serra] València+ info http://www.benifairo.cup.cat
