Dissabte es va fer a Barxeta la primera de les presentacions de l’Associació per la Defensa del Massís del Boscarró. En passar l’estiu és previst de presentar-la en altres poblacions de l’àmbit d’acció de l’entitat, com ara Simat i Quatretonda.
L’acte, que va tenir lloc a la Casa de Cultura de Barxeta, va ser presentat i moderat per qui signa aquesta crònica. Intervingueren Rafael Pastor, enginyer agrònom, Josep E. Oltra, biòleg, i Lluís Seguí, president de l’Associació.
En la presentació, vaig explicar que l’Associació per la Defensa del Massís del Boscarró naixia a partir de l’experiència de la Plataforma NAT (No a l’Alta Tensió) de Barxeta i que amb la seua constitució feia homenatge permanent a la tasca realitzada per l’etnobotànic i amic Joan Pellicer, traspassat fa any i mig.
Rafael Pastor va argumentar sobre la necessitat de conservar el nostre entorn natural, pels beneficis que ens reporta com a ésser vius. Segons Rafael Pastor és un error de conseqüències gravíssimes considerar el nostre entorn natural des d’una perspectiva només de valor econòmic, posant preu als rius, a les muntanyes: «Són béns intangibles, d’un valor incalculable, ja que formen part indissociable de la nostra cultura i de la nostra forma de vida».
Lluís Seguí va indicar que l’Associació organitzarà activitats de recuperació d’espais naturals, realitzarà estudis mediambientals i econòmics, amb els quals demostrar que l’agricultura i la ramaderia tradicionals són rendibles econòmicament si tenen el suport i la promoció adequades: «És fals que la riquesa econòmica provinga només del ciment i la rajola. Al contrari, aquesta economia especulativa produeix greus desquilibris socials i destrueix el nostre entorn vital». També apuntà algunes propostes de dinamització econòmica de les poblacions del Massís del Boscarró a partir de la recuperació d’espais naturals. Lluís Seguí va advertir que la tasca de l’Associació anava a ser també molt política, ja que té previst pressionar els partits polítics i les corporacions municipals perquè assumesquen les seues responsabilitats i acutuen en defensa del nostre territori, i denunciar els ajuntaments que afavoreixen l’especulació urbanística i amb ella la destrucció del nostre entorn natural, o bé no actuen amb la fermesa que caldria contra projectes clarament agressius com són les línies d’alta tensió i el transvasament Xúquer-Vinalopó.
El biòleg Josep Enric Oltra va descriure sumàriament les característiques geològiques, botàniques i faunístiques del massís del Boscarró, i anuncià que un dels objectius fonamentals de l’Associació és aconseguir la declaració del Massís del Boscarró com a Parc Natural.
Al final de l’acte és Lluís Seguí i Josep Enric Oltra comentaren un seguit de diapositives sobre paratges del massís del Boscaró, com la Font Roja del Pla de Corrals, la de l’Ametler de Barxeta o el Pla de Suros, on encara hi ha alguns exemplars de carrasques sureres, així com les espècies amimals que encara habiten al massís, com el duc, el teixó, la mustela, el gat cerval, la geneta, l’escurçó… entre d’altres.