El meu cosí i jo hem eixit de Barxeta
cap a la Vall de Gallinera. Ales 9h del matí arribarem al poble de
Benirrama. Vam passar per fer-nos un timonet. Seguirem la marxa fins
Beniali passant per unes valls realment prodigioses. Allí esmorzarem
i en acabant seguirem el camí passant per Benissiva fins Alcalà de
la Jovada entre cireres, garrofers, ametlers, penya-segats, pins i
moltes més classes d'arbres i infinitats de plantes. Vertaderament
un paradís.

D'Alcalà de la Jovada fins a la Vall
d'Ebo passarem a veure la cova del rull. Estiguérem una bona estona
per poder entrar. Mentrestant, vaig llegir com s'havia descobert
aquella cova meravellosa. La història relata que un caçador
anomenat el 'tio Rull' se li clavà per un forat un conill que
perseguia. El Rull li amollà el furó i al veure que no eixien, ni
el conill ni el furó, començà a llevar pedres i va descobrir
aquesta cova tan bonica.

Bé, Entrem cap a dins, i només entrar
vaig pensar en veu alta “Com tenia que trobar el furó al conill
en lo gran que és açò?”. La monitora em corregí, amb cert to de
menyspreu, “No, el Rullo no encontró ni el conejo ni el hurón”.
Eixa va ser la primera bufetada dialèctica. Després de tot el
recorregut per la cova (per cert durant la gira turística ni una
paraula en valencià) arribarem a un replanell on ens explicà que
“en la cueva se solian meter animales como ratas, conejos i
culebras” i una vegada més vaig pensar en veu alta “Què són
culebras?”. Dimonis!! Que mal li degueren sentar aquelles paraules
. Pot ser, s'enfurismà per la meua ignorància en llengua castellana
(en escola vaig ser com un nadó prematur, vaig eixir abans d'hora).
És cert que no sóc un lletraferit d'aquest idioma (sóc més amant
de la llengua del tio canya) i també és cert que en lloc d'una
resposta d'aquesta mossa vaig rebre una ganyota de pomes agres. Una
vegada obrigué la pota d'eixida, vaig fugir destralejant com si de
veritat m'haguera mossegat un escurçó.

Aquella visita a la cova d'Ebo va
aigualir la meua estada a la Vall de Gallinera, però hem serví per
contrastar allò que fa temps hem giravolta pel cap. Respecte el
castellà i aquelles persones que el parlen, sempre ho fet, però no
puc pair que una mossa alacantina hem traduïsca com si estiguera en
terra estranya.

“Si no respectem la nostra llengua
està clar que els altres no ho faran”. Joan Fuster (Sueca). País
Valencià.

Joan Josep Morata i Alberola